Crea el teu compte
Accedeix
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart


Cercador de Nova Història



Resultats per: "Javier Sierrra"

Temps de resposta: 988.4 ms


\n
\n

[46]El web https://albadetormes.vocces.com/portfolio-items/santa-teresa-de-jesus-88/ diu que l’autor és Diego Velázquez (1630)

\n

[47]Santa Caterina, Francesco da Cotignola (1500-1530). Rijksmuseum d’Amsterdam.

\n
\n
\n

[48] El gravat és al llibre de Gracián de Salaverte, Juan. Triumfo de la fe, vida y prodigios de San Pedro Arbués. Domingo Gascón. Saragossa, 1690.

\n
\n
\n

[49]Pons, Marc. «Quan la castellanització, Inquisició i neteja ètnica es van reunir per crear una idea d’Espanya», dins El Nacional. Tarragona, 6 de gener de 2019. https://www.elnacional.cat/ca/cultura/marc-pons-castellanitzacio-inquisicio-neteja-etnica-idea-espanya_340884_102.html

\n
\n
\n

[50]Bilbeny, Jordi.«El bàcul de Santa Teresa», dins 18è simposi sobre la història censurada de Catalunya. Arenys de Munt, 17 de novembre del 2018. https://www.inh.cat/arxiu/vid/18e-Simposi-sobre-la-Historia-censurada-de-Catalunya/2018-S-INH-Jordi-Bilbeny

\n
\n
\n

[51]Teresa de Jesús, Libro de la Vida. Círculo de Lectores. Barcelona, 1989, pàg. 54.

\n
\n
\n

[52]Soria, Alejandra. Retórica sacra en la Nueva España: introducción a la teoría y edición anotada de tres sermones sobre Santa Teresa. IDEA (Instituto de Estudios Auriseculares). Col·lecció «Batihoja».Nova York, 2014.

\n
\n
\n

[53] Ídem, pàg. 418-419. A la nota corresponent de l’edició llegim: “989. Al margen: «Ilustrísimo Yepes 475». La cita se encuentra en la biografía que fray Diego de Yepes escribió sobre la santa; específicamente en el capítulo 39, del libro segundo, del primer tomo de Vida, virtudes y milagros de la bienaventurada virgen Teresa de Jesús…”

\n
\n
\n

[54]González, Irene. «Santa Catalina de Alejandría», dins Revista Digital de Iconografía Medieval, vol. IV, nº 7. Universidad Complutense de Madrid, 2012, pàg. 37-47. La citació és a la pàg. 37.

\n
\n
\n

[55]Cassola, Joan. «Teresa de Jesús, Ramon Llull i els trobadors», dins 17è simposi sobre la història censurada de Catalunya. Arenys de Munt, novembre 2017. https://www.inh.cat/arxiu/vid/17e-simposi-sobre-la-historia-censurada-de-Catalunya/Joan-Cassola-Teresa-de-Jesus,-Ramon-Llull-i-els-trobadors

\n
\n
\n

[56]Fray Luís de León, De la vida, muerte, virtudes y milagros de la santa madre Teresa de Jesús. María Jesús Mancho i Juan Miguel Prieto (ed.). Universidad de Salamanca. Salamanca, 1991, pàg. 117.

\n
\n
\n

[57]Bilbeny, Jordi. «L’oncle Pere de Santa Teresa i l’oncle Pere de l’Abadessa de Pedralbes», dins web Institut Nova Història. Setembre del 2018. https://www.inh.cat/articles/L-oncle-Pere-de-Santa-Teresa-i-l-oncle-Pere-de-l-Abadessa-de-Pedralbes

\n
\n
\n

[58]Vida, muerte, milagros y fundaciones de la Beata Madre Teresa de Iesus. Sebastián Matevad. Barcelona, 1615.

\n
\n
\n

 

\n
\n
\n   Data de publicació: 15-10-2020
  • La falsificació de la Història i la suplantació del nom de la vila de Pals pel de «Palos de Moguer» en els textos refere…
    Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 19-09-2020
  • En Manuel Saumell i la música cubana
    Autor: Joan Casajuana   Data de publicació: 24-07-2020
  • El primer govern català de les Índies, esborrat per la censura d’estat
    Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 23-05-2020
  • Antoni de Montserrat, el primer a cartografiar l’Himàlaia
    Autor:   Data de publicació: 11-05-2020
  • Tenia València un palau reial: i els espanyols el derrocaren
    Autor: David Garrido   Data de publicació: 19-02-2020
  • «A Múrcia parlen el més bell català del món»
    Autor: Antonio Botías/La Verdad   Data de publicació: 30-10-2019
  • Carles I no va desembarcar pas a Astúries, al 1517, sinó al regne de València
    Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 16-10-2019
  • Aragó, Aragó!
    Autor: Josep Vallverdú   Data de publicació: 02-10-2019
  • Amb l'Església hem topat
    Autor: Alexandre Vilarroig   Data de publicació: 14-09-2019
  • Observacions sobre l’arquitectura catalana a Malta
    Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 11-07-2019
  • El zoònim americà ‘marmosa’ i la recuperació dels nostres mots
    Autor: Francesc Jutglar   Data de publicació: 11-05-2019
  • Baltasar de Castiglione: el seu model de llengua i la seva autèntica personalitat
    Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 06-05-2019
  • Existeix la cuina catalana?
    Autor: Jaume Fàbrega   Data de publicació: 29-03-2018
  • La falsa Tiçona, el fals Don Pelai
    Autor: Francisco Javier Herrero   Data de publicació: 10-03-2018
  • Jaume I, l’Aragó i els valencians
    Autor: David Garrido   Data de publicació: 09-01-2018
  • L’allioli i el rastre de la cuina catalana al món
    Autor: Gemma Bufias   Data de publicació: 12-08-2017
  • Calaveres amb bufanda, autoestima i llibres
    Autor: Jaume Fàbrega   Data de publicació: 11-07-2017
  • Les «Relaciones Topográficas» (1575-1578) de Felip II i el canvi de la història
    Autor: Francesc Garrido i Costa   Data de publicació: 07-06-2016
  • La Catalunya extremenya
    Autor: Xavier Laserrada   Data de publicació: 07-01-2015
  • Una moneda prova la presència mallorquina a les Canàries abans de la conquesta castellana
    Autor: Diari Ara / EFE   Data de publicació: 07-01-2015
  • L'increïble naixement del rei Felip II a Valladolid
    Autor: Pep Mayolas   Data de publicació: 12-08-2014
  • Madrid contra el món. La manipulació del present
    Autor: Eugeni Casanova   Data de publicació: 20-02-2014
  • Les «claus» espanyoles de Leonardo
    Autor: Crèdit: Wikimedia Commons." src="http://data.inh.cat/files/pictures/2014020304550369661.jpg" alt="La Dama de l'ermini" />

    \n
    Dama amb un ermini, obra de Leonardo da Vinci   Data de publicació: 18-02-2014
  • El Tirante el Blanco demostra que el segle d'or castellà va ser escrit en català (2/3)
    Autor: Alex Sendra   Data de publicació: 25-07-2012
  • Lucrècia Borja parlava en català
    Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 20-06-2012
  • I si la de Madrid és la veritable Mona Lisa?
    Autor: Javier Sierra   Data de publicació: 11-06-2012
  • Domingo Albero, un canonista de Morella a la Cúria de Sixte IV
    Autor: Pep Mayolas   Data de publicació: 06-06-2012
  • Hernán Cortés, fill de Maria de Torrelles, i el tresor de Moctezuma a Molins de Rei
    Autor: Pep Mayolas   Data de publicació: 03-01-2012
  • Sant Jeroni, Leonardo i Montserrat
    Autor:   Data de publicació: 27-05-2011
  • La veritable llengua espanyola al segle XVI
    Autor:   Data de publicació: 13-10-2010
  • Cristòfor Colom i el sufragi, amb ducats, de l'empresa americana
    Autor:   Data de publicació: 26-08-2010
    • DARRERS ARTICLES COMENTATS

    1.  La bandera espanyola: història d’una apropiació
    2.  Madrid sí que paga els traïdors
    3.  Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
    4.  La fòrmula valenciana de la Coca-cola
    5.  Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
    6.  El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
    7.  Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
    8.  Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
    9.  Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
    10.  Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
    EL MÉS COMENTAT
    (En els darrers 90 dies)
    1.  La bandera espanyola: història d’una apropiació
    2.  Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
    3.  Madrid sí que paga els traïdors
    EL MÉS LLEGIT

    1.  Miquel Servet, català universal
    2.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
    3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
    4.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
    5.  Cervantes, català
    6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
    7.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
    8.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’En Joan Miquel Servent'
    9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
    10.  Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV
    Subscriviu-vos al butlletí de notícies de l'Institut Nova Història
    Feu clic aquí

    SECCIONS

    RECERCA

    L'INSTITUT

    A LA XARXA
    © 2025 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)